A B S T R A C T A R T I N F O R M E L B Y R O B E R T C A R B O N E L L
B O R N I N B A R C E L O N A Y E A R 1966
C R I T I C A P E R J O A N L L U Í S M O N T A N É
Y E A R 2006
Robert Carbonell, abstracció matérica, expressivitat de la idea
Robert Carbonell indaga en l'expressivitat de la matèria, a la qual li confereix caràcter, però també li inocula lirismo, capacitat de percepció més enllà dels límits, gràcies al suport del color, que empra amb determinació.
Abstracte, però sempre a la recerca d'una representació imaginada, com si d'una escenografia mental es tractés, confeccionada amb caràcter, amb determinació, buscant la tramoia, l'escenografia, el atrezzo, des de l'òptica existencial, indagant en els vericuetos de l'ànima. Vida, solitud i transcendència. Passatger del temps, que es mira a si mateix, que indaga en l'interrogant que es dibuixa en el seu somriure, gairebé imperceptible, que avança a través de la mirada.
Mira sense mirar, perquè la seva efectivitat plàstica resideix en la dramatización de la idea, en la conjunció de la visualització de l'expressiu. Navega en el marasme, buscant l'espai, allà on es documenta en el subjectiu, en la interrogación del suggeridora, contingut, amagat, gairebé imperceptible, per a després fer explotar amb determinació.
Deïfica la matèria, per a compondre la lírica, que es trasllada a sensacions, que supera poemes visuals, que es nodreix d'expressivitat, determinant el relleu que concentra l'essència del matérico en zones excloents, gairebé evidents, buscant asimetries, espais en el gran espai, bussejant en els perímetres del desarrollismo formal, allà en la pléyade de l'imaginari, quan l'escenografia contundent deixa pas a la placidesa lírica del poeta que duu dintre.
És un creador que es mou amb determinació, orientant amb força la matèria, que s'instal·la en el contundent, pretenent anar més enllà dels límits imposats, de les zones en les quals les geometries són tan subtils que avancen amb la placidesa del singular. És com un actor dramàtic, que toca claus subtils del subconscient, utilitzant sensacions, també emprant característiques de la pròpia situació perceptible. És a dir que no rebutja experimentar, però dintre d'un posicionament clar, evident, precís, que es mou amb gran al·legoria i triomfalisme, gairebé buscant el juxtaposat per a ressaltar.
És un creador plàstic amb personalitat, perquè indaga en el gest, s'introduïx en el marasme de la malla del dens, sempre tenint en compte el real de la matèria.
És un cercador de transcendència, però, abans, és un creador que troba en l'ancestral primitiu l'explicació del món de turbulències, biaixos, gestos, però específicament vehiculats en la determinació dels seus objectius, en la constatació del subtil efímer, contingut en el contingut matérico.
Sap que l'existència té les seves limitis, però, va més enllà, avança imparable, gairebé sense proposar-se'l, viatjant a través de les sensacions, afectant-se i afectant instants, assolint transmetre l'abast, la força de voluntat, la visualització de l'emblemàtic, contingut en la pròpia catarsi de l'abstracte.
Cercador d'iconografies poètiques, construïx abstraccions perquè tots puguem anar més enllà dels limitis, atès que en la consciència dels instants, en la percepció del sublim es troba la cotidianeidad més veraça.
No hi ha límits considerant l'indeterminat, sinó que trobem l'espai en el misteri de la matèria, perquè abasta escenaris, indaga en la percepció del camí, superant obstacles, ascendint pels cims agradables de la poesia continua.
Poeta del moment, indaga en la matèria per a veure's en el camí de la contemplació del moment de foc, instal·lat en la veritable religió del plàstic.
De l'Associació Internacional de Crítics d'Art
Traducció al Catalá per Robert Carbonell
